Hainaut
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Hainaut | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | Bélxica | ||||
Rexón | [[Archivu:|20x20px|border|link=|]] Valonia | ||||
ISO 3166-2 | BE-WHT | ||||
Tipu d'entidá | provincia de Bélxica | ||||
Capital | Mons | ||||
Governor of the Province of Hainaut (en) | Tommy Leclercq | ||||
Nome oficial | Hainaut (fr) | ||||
Nome llocal |
Hainaut (fr) Hinnot (wa) | ||||
División |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 50°30′N 3°55′E / 50.5°N 3.92°E | ||||
Superficie | 3785.69 km² | ||||
Llenda con | Provincia de Flandes Occidental, Provincia de Flandes Oriental, Brabante Flamencu, Provincia del Brabante Valón, Provincia de Namur, Ardenes, Aisne y Nord | ||||
Altitú media | 92 m | ||||
Demografía | |||||
Población | 1 341 645 hab. (1r xineru 2018) | ||||
Densidá | 354,4 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
portail.hainaut.be | |||||
La provincia de Henao (en francés: Hainaut, en neerlandés: Henegouwen, en alemán: Hennegau) ye una de les provincies del reino de Bélxica, asitiada na Rexón Valona.
Llinda al norte coles provincies flamenques de Flandes Occidental, Flandes Oriental y Brabante Flamencu; al oeste y al sur colos departamentos franceses de Nord y Ardennes y al este coles provincies valones de Brabante Valón y Namur.
La rexón entiende una superficie de 3.787 km², onde viven un total de 1.323.196 habitantes. La so capital ye Mons (en francés Mons y en neerlandés, Bergen). Amás de la capital, otres ciudaes importantes de la provincia son Charleroi, Tournai y La Louvière.
Hestoria de Henao
Mientres el Imperiu romanu, ente los sieglos I y IV, la rexón de Henao formó parte de la llamada Gallia Belgica, so que'l so dominiu permaneció hasta les llamaes invasiones bárbares, momentu en que quedó so dominiu de los francos, tres un curtiu períodu en que formó parte del llamáu Imperiu Galu, un reinu independiente con esistencia efímera.
Mientres la Alta Edá Media, la rexón quedó incorporada a los dominios de la dinastía Merovinxa y de la dinastía Carolinxa.
Nel períodu feudal, ente los sieglos IX y XVIII, Henao foi un condáu independiente, anque integráu depués nos dominios primeru de la Casa de Borgoña (con Felipe III de Borgoña), darréu de los Habsburgu y finalmente de España.
Mientres estos sieglos, el territoriu foi oxetu de frecuentes batalles ente les tropes españoles y franceses pol control de los Países Baxos españoles, de los que Henao formaba parte.
En 1678, polos Trataos de Nimega, el condáu foi partíu ente España y Francia, pa pasar a manos de la caña austriaca de los Habsburgu tres la Guerra de Sucesión Española. El territoriu, pos, foi español hasta 1714, firma del Tratáu de Baden.
N'agostu de 1914, mientres la Primer Guerra Mundial, el territoriu foi ocupáu polos alemanes, tres delles sangrientes batalles (batalla de Charleroi y batalla de Mons), como ruta de meyora d'el alemanes escontra Francia, según lo previsto nel Plan Schlieffen.
Mientres la Segunda Guerra Mundial, volvió ser escenariu de combates tres la invasión de la Wehrmacht del Tercer Reich en 1940, al igual que mientres la Lliberación, en 1944, cola meyora de les tropes aliaes.
Xeografía de Henao
Xeografía física
La provincia de Henao atopar al sudoeste de Bélxica, na frontera col departamentu francés de Norte, ocupando una superficie total de 3.786 km².
En términos xenerales, sacante una parte de la provincia que pertenez a la parte de les Ardenas, tratar d'una provincia dafechu llana. L'altitú de la provincia ta entendida ente los 10 metros (Ceis) y los 385 metros (L'Escaillère).
La provincia de Henao atópase regada pelos ríos Haine, Escaldia, Dendre y Sambre.
Organización territorial
La capital provincial atópase na ciudá de Mons. Otres ciudaes importantes de la provincia son Charleroi, La Louvière, Mouscron y Tournai.
Henao ta estremada en delles contornes o distritos, cada unu d'ellos compuestos por dellos conceyos. Los arrondissements son:
- Distritu de Ath, formáu poles siguientes Communes:
- Distritu de Charleroi, formáu poles siguientes Communes:
- Distritu de Mons, formáu poles siguientes Communes:
- Distritu de Mouscron, formáu poles siguientes Communes:
- Comines-Warneton Komen-Waasten (en neerlandés)
- Mouscron Moeskroen (en neerlandés)
- Distritu de Soignies, formáu poles siguientes Communes:
- Distritu de Thuin, formáu poles siguientes Communes:
- Distritu de Tournai, formáu poles siguientes Communes:
Población por arrondissement
Población de derechu'l 1 de xunetu de cada añu:
Arrondissement | 01-07-2003 | 01-07-2004 | 01-07-2005 | 01-07-2006 |
---|---|---|---|---|
Arrondissement de Ath | 80 188 | 80 376 | 80 702 | 81 351 |
Arrondissement de Charleroi | 420 414 | 420 863 | 421 586 | 422 121 |
Arrondissement de Mons | 248 431 | 248 776 | 248 828 | 249 323 |
Arrondissement de Mouscron | 69 658 | 69 822 | 70 111 | 70 619 |
Arrondissement de Soignies | 175 949 | 176 872 | 177 812 | 179 441 |
Arrondissement de Thuin | 146 127 | 146 343 | 146 621 | 147 205 |
Arrondissement de Tournai | 140 960 | 141 081 | 141 512 | 141 790 |
Provincia de Henao | 1 281 727 | 1 284 133 | 1 287 172 | 1 291 850 |
Economía de Henao
A principios del sieglu XXI, Henao ye una de les provincies de Bélxica con menor renta per cápita. Ello debe a que la economía provincial básase especialmente nel sector primariu (agricultura y ganadería, sobremanera), anque esisten tamién delles pequeñes industries, representatives del sector secundariu, y esiste una incipiente presencia del sector terciariu (o de servicios), especialmente representáu pol turismu.
Gobernadores
- 1836 - 1841: Jean-Baptiste Thorn (lliberal)
- 1841 - 1845: Charles Liedts (lliberal)
- 1848 - 1849: Adolphe de Vrière (lliberal)
- Édouard Mercier (lliberal)
- Augustin Dumon-Dumortier (lliberal)
- Louis Troye (lliberal)
- 1870 - 1878: Joseph de Riquet de Caraman-Chimay (Partíu Católicu)
- 1878: Auguste Wanderpepen
- 1878 - 1884: Oswald de Kerchove de Denterghem (lliberal)
- 1884 - 1885: Auguste Vergote
- 1885 - 1889: Joseph d'Ursel (Partíu Católicu)
- 1889 - 1893: Charles d'Ursel (Partíu Católicu)
- 1893 - 1908: Raoul du Sart de Bouland
- 1908 - 1937: Maurice Damoiseaux
- 1937 - 1940: Henri Van Mol
- 1944 - 1967: Émile Cornez
- 1983 - 2004: Michel Tromont (Partíu Reformista Lliberal)
- 2004 - ?: Claude Durieux (Partíu Socialista)
Personaxes conocíos de Henao
Ver tamién
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Hainaut.
Notes y referencies