Lligabosc etrusc
El lligabosc etrusc (Lonicera etrusca)[1] és un arbust lianoide caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de gallarets pl., mareselva, xuclamel o xuclamel etrusc.[2]
Lonicera etrusca | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Dipsacales |
Família | Caprifoliaceae |
Gènere | Lonicera |
Espècie | Lonicera etrusca Tausch, 1838 |
Nomenclatura | |
Exautor | hort. |
Descripció
modificaÉs un arbust de fins a 3 metres d'alçada. Té les tiges llargues, primes, enfiladisses i de color vermellós.
Les fulles, de 3 a 9 cm, són oposades, primes, toves, obtuses i el·líptiques. Les superiors estan soldades per parells per la base, i les inferiors peciolades.
Les flors són grogues o blanques, de vegades amb tons roses per fora. Tenen la corol·la tubular, de 3 a 4 cm, obertes en dos llavis desiguals, l'inferior enter i el superior dividit en 4 lòbuls, amb 5 estams que sobresurten de dins del tub de la corol·la. S'agrupen en inflorescències llargament pedunculades a l'extremitat de les tiges.
El fruit és una baia ovoide vermella. A diferència del lligabosc mediterrani que els té enganxats al darrer parell de fulles, al lligabosc etrusc es distribueixen en tres petites tiges que surten del darrer parell de fulles.
Hàbitat
modificaÉs una planta que forma part del sotabosc dels alzinars i les rouredes. A la comarca del Garraf se'l veu a les terres obagues on abunden el bosc d'alzines i acompanyant alguns roures prop de les rieres. Creix habitualment entre el 0 i els 1.400 metres d'altitud.[3]
Floració i fructificació
modificaFloreix entre els mesos de maig i juliol.[4] Fructifica a finals d'estiu.
Propietats
modificaLes baies no són comestibles, però les flors són calmants.
Referències
modifica- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 209-210. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-02-27. [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 8 gener 2016].
- ↑ «Herbario Virtual - Universitat de Valencia» (en castellà). [Consulta: 8 gener 2016].
- Borrego, Juan Carlos i Carbó, Pilar: Guia de camp d'arbres, arbustos i altres plantes del Garraf. Col·lecció de muntanya El Puig de l'Àliga, núm. 3, pàgina 45. Vilanova i la Geltrú, 26 de novembre de 2004.