Drangiana
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Drangiana fou una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis. Correspon al modern Sistan. Tenia al nord Ària o Ariana, a l'est Aracòsia, al sud Gedròsia i a l'oest, Carmània.
La part oriental del país era muntanyosa, i l'occidental una plana arenosa desèrtica, però a la vall dels rius Erimandros (Helmand Rud) i Farnocotis (Ferrah Rud) hi havia terres fèrtils. Un llac de grans dimensions se situava en un punt de la satrapia, probablement proper a Ària perquè es deia Llac d'Ària (modern Zarah).
Estava poblada pels dranges (drangae) anomenats també zaranges (zarangae) o sarangai, i la paraula podria correspondre al persa antic "zarayo" i modern zarah (el que viu vora el mar o vora el llac). El nom Zarah s'ha conservat en el llac principal del país. A la inscripció de Behistun el país és anomenat Zasaka o Zranka (terra d'aigua). Aquest poble estava emparentat amb els medes, dels que van dependre fins que Darios I el gran es va fer amb el domini de l'imperi. Heròdot descriu als dranges dins l'exèrcit de Xerxes II de Pèrsia i diu que el seu vestit els identificava, la roba era acolorida, i el seu armament específic. Heròdot inclou a una mateixa satrapia (la XIV) dels dranges, als utis (de Pèrsia central, a l'est dels Zagros), als thamaneus (desconeguts), als miquis (d'Oman) i els sagartis o sagartians (de la Carmània), satrapia coneguda com a Sagàrtia. Els dranges es van assentar a les terres i van canviar els seus hàbits nòmades durant la dominació persa.
A més dels dranges vivien també al país els ariaspes, amb la ciutat d'Ariaspe al sud propera a Gedròsia, i els euergetes (probablement una tribu dels dranges) els districte dels quals eren la Tacanene i Batris. Els ariaspes van salvar l'exèrcit de Cir II el gran quan va creuar el desert i foren coneguts com "els benefactors".
La satrapia aquemènida de Drangiana (Zranka) depenia de la gran satrapia d'Aracòsia; tenia per capital Zaris o Phrada de situació incerta. No es coneixen les satrapies menors que la formaven. Limitava amb el Paropamisus i per tant es devia estendre cap al sud-oest de l'Hindu Kush que separava Ària d'Aracòsia.
Conquerit l'imperi Persa per Alexandre el Gran, aquest va arribar al país el novembre del 330 aC. La satrapia era regida per un persa anomenat Barsantes, que era sàtrapa d'Aracòsia i de Drangiana. Alexandre va confiar el govern a Arsames, i la capital Phrada la va rebatejar Prophthasia que vol dir "anticipació" a causa d'haver-se anticipat aquí a la conspiració contra la seva vida organitzada pel seu company Filotes.
Drangiana fou unida a les províncies adjacents per formar una satrapia. El primer sàtrapa fou Menon, que ho era d'Aracòsia i la va governar fins després del 223 aC. Vers el 221 aC va correspondre a Stasanor de Solos, juntament amb Ària però vers el 219 aC Antípater la va donar a Stasander de Xipre juntament amb Ària, i Stasanor de Solos va rebre Bactriana i Sogdiana. Vers el 305 o 304 aC va passar a mans de Seleuc I Nicàtor. Vers el 200 aC Bactriana es va fer independent però Drangiana va restar en mans dels selèucides, però deu o quinze anys després, el 184 aC, Bactriana va ocupar Gandara i Drangiana. Vers el 160 aC fou ocupada pels parts i administrada conjuntament amb Ària. El 128 aC fou ocupada pels escites (sakes) que uns tres anys abans havien assolat Bactriana, i va passar a ser coneguda com a Sakastene, origen del nom Sistan.
La capital fou Prophthasia o Porftàsia (abans Phrada), potser la moderna Furrah o Farah o Zabol (on fou excavat un palau aquemènida), però és poc probable que correspongui a la posterior capital regional Dushak (l'antiga Zarandj)