El 230 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Bàrbula i Pera (o també any 524 ab urbe condita). L'ús del nom «230 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre230 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià230 aC (ccxxx aC)
Islàmic878 aH – 877 aH
Xinès2467 – 2468
Hebreu3531 – 3532
Calendaris hindús-174 – -173 (Vikram Samvat)
2872 – 2873 (Kali Yuga)
Persa851 BP – 850 BP
Armeni-
Rúnic21
Ab urbe condita524
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
260 aC 250 aC 240 aC - 230 aC - 220 aC 210 aC 200 aC
Anys
233 aC 232 aC 231 aC - 230 aC - 229 aC 228 aC 227 aC

Esdeveniments

modifica

Imperi Selèucida

modifica

Antiga Grècia

modifica
  • La ciutat de Fenice, que Polibi descriu com la més rica i poderosa de les ciutats de l'Epir, és conquerida pels il·liris ajudats per grups de gals mercenaris. Els epirotes van al rescat de la ciutat, i una sortida dels il·liris els sorprèn i els derrota.[3]
  • Escerdilaides d'Il·líria dirigeix una força enviada per la reina vídua Teuta contra l'Epir. Avança a través dels passos d'Atintània i derrota un exèrcit epirota, arribant fins a Fenice, però torna ràpidament, cridat per Teuta, per fer front a un atac dels dàrdans.[4]

Antiga Roma

modifica
  • Aquest any són elegits cònsols Marc Emili Bàrbula i Marc Juni Pera.[5]
  • Els dos cònsols fan la guerra contra els lígurs. L'historiador medieval Joan Zonaràs[6] diu que quan els cartaginesos coneixen aquesta guerra, decideixen marxar contra Roma], però en renuncien quan els cònsols arriben al seu país, i els reben amb grans mostres d'amistat. Això és un error i, amb tota probabilitat els fets s'han de referir als gals, que, segons diu Polibi, estaven a punt de revoltar-se a causa de la Llei Flaminia, proclamada dos anys abans, el 232 aC, que establia la divisió i el repartiment de les terres de la regió del Picè.[7]

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVII, 2, 3
  3. Polibi. Història, II, 5, 8
  4. Polibi. Història, II, 5, 6
  5. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 19
  6. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 20
  7. Polibi. Història, II, 21
  8. Plutarc. Vides paral·leles: Emili Paulus, VIII, 3
  9. «Aristarc de Samos». GEC. [Consulta: 21 abril 2024].
  10. Goldin, Paul Rakita. Rituals of the way : the philosophy of Xunzi. Chicago: Open Court, 1999, p. 1. ISBN 9780812694000.