Corts Valencianes

Parlament de la Generalitat Valenciana
(S'ha redirigit des de: Corts valencianes)
Aquest article tracta sobre la cambra legislativa de la Comunitat Valenciana. Si cerqueu l'òrgan legislatiu del Regne de València, vegeu «Corts forals valencianes».

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu[1] de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià. Tenen com a seu el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), a la ciutat de València, però es poden reunir a qualsevol punt del territori valencià.

Corts Valencianes
Les Corts
XI Legislatura
Tipus
TipusParlament
Líders
PresidentaMaría de los Llanos Massó Linares, Vox
des del dia 26 de juny de 2023
Vicepresident primerAlfredo Castelló, PPCV
des del dia 26 de juny de 2023
Vicepresidenta segonaGabriela Bravo, PSPV
des del dia 26 de juny de 2023
Secretari primerVíctor Soler, PPCV
des del dia 26 de juny de 2023
Secretaria segonaMaría José Amigó, Compromís
des del dia 26 de juny de 2023
Estructura
Membres99 diputats
(majoria absoluta: 50)
Grups políticsGovern (40)
  •   PPCV (40)

Oposició (46)

Elecció
Sistema de votacióRepresentació proporcional
Última elecció28 de maig de 2023

Modifica el valor a Wikidata

Palau de Benicarló (València)
Lloc web
www.cortsvalencianes.es

Història

modifica

Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle xiv ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del Regne de València.

No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més important d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.

El 1302, Jaume el Just establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).

És durant el segle xiii i els principis del xiv quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del Regne de València, fins a les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.

A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sinó que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant això, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.

Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitjan segle xv quan les institucions valencianes estan plenament consolidades.

Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del regne de València perden poder progressivament i es convoquen amb menys freqüència durant el segle xvi. La decadència es fa palesa en el segle xvii i, de fet, la darrera reunió de les Corts Valencianes se celebra a València l'any 1645. Finalment, després de la Guerra de Successió Espanyola, el 1707, amb els Decrets de Nova Planta, s'aboleixen els drets valencians (els furs) i, amb ells, el regne.

Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.

El 2017 van rebaixar a 65.000 euros el cost de l'assegurança de decés dels diputats.[2]

Organització, normativa i composició

modifica

Segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, les Corts són la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret.

La denominació de Les Corts s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblesa) i reial.

L'Estatut d'Autonomia parla fonamentalment de les Corts al capítol II, títol II, encara que en també hi ha referències a altres articles. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenvolupen l'Estatut, el "Reglament de les Corts Valencianes" regula l'organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts s'aprovà en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament de la cambra s'ha modificat en diverses ocasions, sent la redacció actual aprovada el dia 30 de juny de 1994.

L'Estatut d'Autonomia estableix que les Corts es componen d'un nombre mínim de 99 diputats, sent la província la circumscripció electoral; els escons es distribueixen en 35 diputats per la circumscripció d'Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València. Per altra banda, la Llei Electoral Valenciana estableix que per a poder obtindre un escó, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en nombre de vots, el 5% dels total d'emesos a tota la comunitat autònoma. Açò ha deixat fora de la cambra valenciana a algunes representacions polítiques que s'han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema de què es fa servir és la regla D'Hondt.

L'escut de les Corts Valencianes és l'emblema oficial de les Corts Valencianes. Segons les "Normes sobre blasons, etiqueta i formulari de les Corts Valencianes", que acompanyen el reglament, aprovat al Palau de la Generalitat de València, el 9 de març de 1983:

« L'escut de les Corts serà el mateix timbre heràldic de la Generalitat Valenciana, junt amb el qual podran usar també els emblemes dels seus tres braços tradicionals" (militar (noblesa), eclesiàstic i reial), "constituïts, respectivament, per les targes o rodelles amb les imatges de Sant Jordi, la Verge Maria i l'Àngel Custodi. Com a símbol de la inviolabilitat de les Corts, aquestes tindran també la prerrogativa tradicional de posar, en el lloc on sien celebrades les sessions, un porter amb maça d'argent, el qual dependrà del President. »

Composició en la XI Legislatura (2023-2027)

modifica

La XI Legislatura va començar el 26 de juny de 2023, data en què es van constituir les noves Corts Valencianes arran de les eleccions de maig d'aquell mateix any.

El resultat d'aquestes eleccions va suposar la fi de la coalició de govern entre el PSPV, Compromís i Unides Podem (que no va obtindre representació en aquesta ocasió). El Partit Popular va guanyar les eleccions amb 881 893 vots (36,20%) i 40 escons,[3] insuficients per a obtindre la majoria absoluta necessària per a governar en solitari. El 13 de juny es va anunciar un pacte de govern entre el PP i Vox, que havia obtingut 310 184 vots (12,73%) i 13 diputats,[3] el qual deixava fora del Consell el candidat d'aquesta darrera formació, Carlos Flores, condemnat l'any 2002 per violència masclista.[4] A l'oposició quedaven el PSPV, amb 708 142 vots (29,07%) i 31 diputats, i Compromís, amb 357 989 vots (14,70%) i 15 diputats.[3]

Composició al llarg de la història

modifica
 
Composició de les Corts Valencianes
Candidatura 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
AP / PP[a] 32 25 31 42 49 48 54 55 31 19 40
PSPV-PSOE 51 42 45 32 35 35 38 33 23 27 31
UPV/Bloc/Comp[b] 0 * 0 0 0 0 * 6 19 17 15
Vox 0 10 13
Podem/Unides Podem 13 8 0
C's 13 18 0
PCE / EUPV[c] 6 6 6 10 5 6 7 5 0 *
UV[d] * 6 7 5 0 0 0
CDS 0 10 0 0
Font: Generalitat Valenciana[5]
  1. En les eleccions de 1983 Alianza Popular es presentà en coalició amb PDP, UL i UV. A les eleccions de 1987 es presentà sota la marca Federación de Partidos de Alianza.
  2. En les eleccions de 1987 la UPV es presentà en coalició amb EUPV. En les eleccions de 2007 el BLOC es presenta en coalició amb EUPV sota la marca Compromís pel País Valencià.
  3. En les eleccions de 1987 es presentà en coalició amb la UPV. En les eleccions de 2007 EUPV es presenta en coalició amb el BLOC sota la marca Compromís pel País Valencià. En les eleccions de 2019 EUPV es presentà en coalició amb Podem sota la marca Unides Podem.
  4. En les eleccions de 1983 es presentà en coalició amb AP.


Resultats històrics per circumscripció

modifica
Alacant Sigles 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PPCV 10 9 12 15 16 16 19 20 11 7
Partit Socialista del País Valencià PSPV 17 14 16 12 12 12 14 12 9 10
Coalició Compromís COMPROMÍS 2 1 5 4
Ciutadans - Partit de la Ciutadania C's 5 7
Vox VOX 4
Unides Podem - Esquerra Unida   Unides Podem 3
Podem Podem 5
Esquerra Unida del País Valencià EUPV 2 2 2 3 2 2 0 2 0
Unió Valenciana UV 0 0 0 0 0
Centre Democràtic i Social CDS 0 4 0
Castelló Sigles 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PPCV 10 8 9 11 12 13 12 13 8 5
Partit Socialista del País Valencià PSPV 14 11 11 8 9 9 10 9 6 7
Coalició Compromís COMPROMÍS 2 1 4 4
Ciutadans - Partit de la Ciutadania C's 3 4
Vox VOX 2
Unides Podem - Esquerra Unida   Unides Podem 2
Podem Podem 3
Esquerra Unida del País Valencià EUPV 1 1 1 2 1 1 0 1 0
Unió Valenciana UV 0 0 1 1 0
Centre Democràtic i Social CDS 0 3 0
València Sigles 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Partit Popular de la Comunitat Valenciana PPCV 12 8 10 16 21 19 23 22 12 7
Coalició Compromís COMPROMÍS 3 4 10 10
Partit Socialista del País Valencià PSPV 20 17 18 12 14 14 14 12 8 10
Ciutadans - Partit de la Ciutadania C's 5 7
Vox VOX 4
Unides Podem - Esquerra Unida   Unides Podem 3
Podem Podem 5
Esquerra Unida del País Valencià EUPV 3 3 3 5 2 3 0 2 0
Unió Valenciana UV 0 6 6 4 0
Centre Democràtic i Social CDS 0 3 0


Presidents

modifica
No. Nom Imatge Inici Fi Partit
1. Antoni Garcia Miralles 1983 1995 PSPV
2. Vicente González Lizondo 1995 1996 UV
3. Hèctor Villalba   1996 1999 UV
4. Marcela Miró 1999 2003 PPCV
5. Julio de España 2003 2007 PPCV
6. Milagrosa Martínez   2007 2011 PPCV
7. Juan Cotino Ferrer   2011 2014 PPCV
8. Alejandro Font de Mora Turón   2014 2015 PPCV
9. Francesc Colomer Sánchez   2015 2015 PSPV
10. Enric Morera i Català   2015 2023 Compromís
11. María de los Llanos Massó Linares 2023 actualitat Vox

Referències

modifica
  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 500. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. «Las Corts rebaja a 65.000 euros el coste del seguro de vida al caer la edad media de sus diputados». Levante-EMV, 04-10-2017 [Consulta: 4 octubre 2017]. Arxivat 4 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 2023». Argos. Generalitat Valenciana. Arxivat de l'original el 26 de juny 2023. [Consulta: 26 juny 2023].
  4. Garsando, Laura. «El PP pacta un govern de coalició amb Vox sense Carlos Flores en el Consell». À Punt, 13-06-2023. Arxivat de l'original el 19 de juny 2023 [Consulta: 26 juny 2023].
  5. Generalitat Valenciana. «Consulta de resultats electorals». Arxivat de l'original el 10 de desembre 2022. [Consulta: 10 desembre 2022].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica