Segle X aC: diferència entre les revisions
m Robot modifica: hr:10. stoljeće p. n. e. |
m Enllaços |
||
(43 revisions intermèdies per 29 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula segle|-10}} |
|||
== Esdeveniments == |
|||
El '''segle X aC''' és un període de la història en què es produeix un desplaçament de poder des de l'Orient Mitjà cap al Mediterrani, on el comerç té un paper fonamental en el desenvolupament tecnològic i cultural dels pobles. Augmenta l'ús del ferro per a crear eines, armes i estris domèstics. |
|||
* Divisió de l'antic regne d'Israel i Judà en els regnes de [[Regne de Judà|Judà]] e [[Israel]] (c. [[922 aC]]). |
|||
* Fundació del regne d'[[Etiòpia]] per [[Menelik I]]. |
|||
* Primera evidència escrita de l'[[arameu]]. |
|||
* Fundació d'[[Esparta]]. |
|||
* Data de l'establiment humà més antic a [[Plymouth]] ([[Anglaterra]]). |
|||
* Arribada dels [[guanxes]] a les [[Illes Canàries]]. |
|||
[[Fitxer:World in 1000 BCE.png|miniatura|<center>El món en el segle X aC</center> |
|||
== Personatges destacats == |
|||
{| style="border:1px solid #CCCCCC; background-color:Gainsboro;" align=center width="100%" |
|||
* [[David]], rei d'Israel ([[1006 aC]] – [[965 aC]]). |
|||
|width="50%"| |
|||
* [[Rei Salomó|Salomó]], rei d'Israel ([[965 aC]] – [[926 aC]]). |
|||
{{Llegenda|#FFFF00|pobles caçadors recol·lectors}} |
|||
* [[Zoroastre]], profeta iranià, fundador del [[Zoroastrisme]] (en data incerta entre el 1000 aC i el 600 aC). |
|||
{{Llegenda|#AA00AA|pobles nòmades pastors}} |
|||
{{Llegenda|#AAFF00|societats agràries simples}} |
|||
{{Llegenda|#FFAA00|societats agrícoles complexes}} |
|||
|width="50%"| |
|||
{{Llegenda|#7575ff|[[estat]]s}} |
|||
{{Llegenda|#F0F0F0|no habitat}} |
|||
{{Llegenda|Gainsboro|Àrees de l'edat del ferro|borde=#ff0000}} |
|||
{{Llegenda|Gainsboro|Àrees de l'edat del bronze|borde=#ff00ff}} |
|||
|} |
|||
]] |
|||
== Política == |
|||
⚫ | |||
El 922 aC, es va produir la divisió del Regne israelita en dos: els regnes de [[Regne de Judà|Judà]] i [[Israel]]. Amb els monarques [[David]] i [[Rei Salomó|Salomó]], el darrer viu una època d'esplendor. Es van fundar dos assentaments de rellevància: el Regne d'Etiòpia (amb [[Menelik I]]) i [[Esparta]] (per part dels doris). Els fenicis van incrementar el seu poder al mar. Van augmentar les zones poblades del planeta; per exemple, es va produir l'arribada a [[Plymouth]] ([[Anglaterra]]) o la instal·lació dels [[guanxes]] a les [[Illes Canàries]]. |
|||
== Economia i societat == |
|||
---- |
|||
La societat índia està totalment dominada pels [[sacerdots]], que regeixen els ritus públics i augmenten la divisió social assignant funcions precises a cada estament. Els pictes descendeixen cap a territori francès i ibèric, i produeixen la barreja de cultes celtes i mediterranis, així com eines d'influència septentrional. |
|||
<center>[[Segle XI aC|Un segle abans]] / [[Segle IX aC|Un segle després]]</center> |
|||
⚫ | |||
[[Categoria:Segle X aC]] |
|||
Els cavalls ja no s'usen simplement per a arrossegar carros, sinó que són usats com a muntures, fet que fa desenvolupar diversos models de sella i accessoris per permetre un millor control de l'animal. |
|||
== Art, cultura i pensament == |
|||
[[af:10de eeu v.C.]] |
|||
Es va construir el [[temple de Salomó]], lloc de culte fonamental del judaisme, destruït segles després pels babilonis. D'aquesta època, data la primera evidència escrita de l'[[arameu]]. |
|||
[[an:Sieglo X aC]] |
|||
[[be:10 стагоддзе да н.э.]] |
|||
Es creen uns barrets daurats<ref>Peter Schauer: ''Die Goldblechkegel der Bronzezeit – Ein Beitrag zur Kulturverbindung zwischen Orient und Mitteleuropa''. Habelt, Bonn 1986. {{ISBN|3-7749-2238-1}}</ref> al centre del continent europeu com a emblema per als sacerdots d'algun culte solar perdut. Aquests barrets són força alts (fins a 80 cm) i tenen forma daurada, i se'n repeteix un mateix disseny al llarg d'una vasta zona geogràfica. Alguns d'aquests s'han trobat enterrats, probablement a les tombes dels seus antics propietaris. |
|||
[[bg:10 век пр.н.е.]] |
|||
[[bs:10. vijek p.n.e.]] |
|||
== Referències == |
|||
[[cs:10. století př. n. l.]] |
|||
{{referències}} |
|||
[[da:10. århundrede f.Kr.]] |
|||
[[de:10. Jahrhundert v. Chr.]] |
|||
{{Commonscat}} |
|||
[[el:10ος αιώνας π.Χ.]] |
|||
[[en:10th century BC]] |
|||
{{ORDENA:Segle X Ac}} |
|||
[[eo:10-a jarcento a.K.]] |
|||
[[ |
[[Categoria:Segle X aC| o]] |
||
[[eu:K. a. X. mendea]] |
|||
[[fa:سده ۱۰ (پیش از میلاد)]] |
|||
[[fi:900-luku eaa.]] |
|||
[[fr:Xe siècle av. J.-C.]] |
|||
[[gd:10mh linn RC]] |
|||
[[gl:Século -X]] |
|||
[[he:המאה ה-10 לפנה"ס]] |
|||
[[hr:10. stoljeće p. n. e.]] |
|||
[[hu:I. e. 10. század]] |
|||
[[id:Abad ke-10 SM]] |
|||
[[io:10ma yar-cento aK]] |
|||
[[it:X secolo a.C.]] |
|||
[[ja:紀元前10世紀]] |
|||
[[ka:ძვ. წ. X საუკუნე]] |
|||
[[ko:기원전 10세기]] |
|||
[[lb:10. Joerhonnert v. Chr.]] |
|||
[[lt:X amžius pr. m. e.]] |
|||
[[mk:10 век п.н.е.]] |
|||
[[mr:इ.स.पू.चे १० वे शतक]] |
|||
[[ms:Abad ke-10 SM]] |
|||
[[nds:10. Johrhunnert v. Chr.]] |
|||
[[nds-nl:10e eeuw v. Chr.]] |
|||
[[nl:10e eeuw v.Chr.]] |
|||
[[nn:900-talet fvt.]] |
|||
[[no:10. århundre f.Kr.]] |
|||
[[pl:X wiek p.n.e.]] |
|||
[[pt:Século X a.C.]] |
|||
[[ro:Secolul al X-lea î.Hr.]] |
|||
[[ru:X век до н. э.]] |
|||
[[sk:10. storočie pred Kr.]] |
|||
[[sl:10. stoletje pr. n. št.]] |
|||
[[sq:Shekulli X p.e.s.]] |
|||
[[sr:10. век п. н. е.]] |
|||
[[su:Abad ka-10 SM]] |
|||
[[sv:900-talet f.Kr.]] |
|||
[[tl:Ika-10 siglo BC]] |
|||
[[tr:M.Ö. 10. yüzyıl]] |
|||
[[tt:MA 10. yöz]] |
|||
[[uk:10 століття до н. е.]] |
|||
[[uz:Mil. av. X asr]] |
|||
[[zh:前10世纪]] |
Revisió de 22:26, 5 gen 2024
Tipus | segle |
---|---|
Navegació | |
Mil·lennis | Mil·lenni I aC |
Segles | segle xi aC - segle x aC - segle ix aC |
Dècades | 990 aC - 980 aC - 970 aC - 960 aC - 950 aC - 940 aC - 930 aC - 920 aC - 910 aC - 900 aC |
El segle X aC és un període de la història en què es produeix un desplaçament de poder des de l'Orient Mitjà cap al Mediterrani, on el comerç té un paper fonamental en el desenvolupament tecnològic i cultural dels pobles. Augmenta l'ús del ferro per a crear eines, armes i estris domèstics.
pobles caçadors recol·lectors pobles nòmades pastors societats agràries simples societats agrícoles complexes | no habitat Àrees de l'edat del ferro Àrees de l'edat del bronze |
Política
[modifica]El 922 aC, es va produir la divisió del Regne israelita en dos: els regnes de Judà i Israel. Amb els monarques David i Salomó, el darrer viu una època d'esplendor. Es van fundar dos assentaments de rellevància: el Regne d'Etiòpia (amb Menelik I) i Esparta (per part dels doris). Els fenicis van incrementar el seu poder al mar. Van augmentar les zones poblades del planeta; per exemple, es va produir l'arribada a Plymouth (Anglaterra) o la instal·lació dels guanxes a les Illes Canàries.
Economia i societat
[modifica]La societat índia està totalment dominada pels sacerdots, que regeixen els ritus públics i augmenten la divisió social assignant funcions precises a cada estament. Els pictes descendeixen cap a territori francès i ibèric, i produeixen la barreja de cultes celtes i mediterranis, així com eines d'influència septentrional.
Invencions i descobriments
[modifica]Els cavalls ja no s'usen simplement per a arrossegar carros, sinó que són usats com a muntures, fet que fa desenvolupar diversos models de sella i accessoris per permetre un millor control de l'animal.
Art, cultura i pensament
[modifica]Es va construir el temple de Salomó, lloc de culte fonamental del judaisme, destruït segles després pels babilonis. D'aquesta època, data la primera evidència escrita de l'arameu.
Es creen uns barrets daurats[1] al centre del continent europeu com a emblema per als sacerdots d'algun culte solar perdut. Aquests barrets són força alts (fins a 80 cm) i tenen forma daurada, i se'n repeteix un mateix disseny al llarg d'una vasta zona geogràfica. Alguns d'aquests s'han trobat enterrats, probablement a les tombes dels seus antics propietaris.
Referències
[modifica]- ↑ Peter Schauer: Die Goldblechkegel der Bronzezeit – Ein Beitrag zur Kulturverbindung zwischen Orient und Mitteleuropa. Habelt, Bonn 1986. ISBN 3-7749-2238-1