Llengües itàliques: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del [[llatí]], són l'[[osc]] (famós per les inscripcions de [[Pompeia]]), l'[[umbre]] (parlat al nord) i el [[falisc]], una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. Algunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, com ara l'[[etrusc]]. |
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del [[llatí]], són l'[[osc]] (famós per les inscripcions de [[Pompeia]]), l'[[umbre]] (parlat al nord) i el [[falisc]], una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. Algunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, com ara l'[[etrusc]]. |
||
Ja en l'antiguitat, el llatí substituí totes les |
Ja en l'antiguitat, el llatí substituí totes les altres llengües romàniques. En conseqüència, totes les llengües itàliques vives descendeixen del llatí, és a dir, són llengües romàniques. Dit altrament: el grup romànic és la forma viva actual del grup itàlic, que només té sentit invocar des del punt de vista històric. |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 00:25, 6 des 2017
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Tipus | família lingüística |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees | |
| Subdivisions | |
| llengües latinofalisques llengües oscoúmbriques | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | ital1284 |
Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica (osc-úmbrica) i la llatino-falisca (on es va originar el llatí, origen al seu torn de totes les llengües romàniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del segle VI aC. (Inscripció de Duenos)
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del llatí, són l'osc (famós per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc, una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. Algunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, com ara l'etrusc.
Ja en l'antiguitat, el llatí substituí totes les altres llengües romàniques. En conseqüència, totes les llengües itàliques vives descendeixen del llatí, és a dir, són llengües romàniques. Dit altrament: el grup romànic és la forma viva actual del grup itàlic, que només té sentit invocar des del punt de vista històric.