Àngel Duarte i Montserrat: diferència entre les revisions
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca. |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Àngel Duarte Montserrat''' (Barcelona, 1957), germà del poeta [[Carles Duarte i Montserrat]], és catedràtic d’Història contemporània de la [[Universitat de Girona]], especialitzat en temes de [[republicanisme]] i [[federalisme]], que ha estudiat des d'una òptica [[espanyolista]] i [[anticatalanista]] molt controvertida. Ha escrit ''La premsa republicana'' (1990), juntament amb Joan B. Culla; ''Possibilistes i federals. Política i cultura republicanes a Reus (1874-1899)'' (1992); ''La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991'' (1997), amb Francisco Veiga i |
'''Àngel Duarte Montserrat''' (Barcelona, 1957), germà del poeta [[Carles Duarte i Montserrat]], és catedràtic d’Història contemporània de la [[Universitat de Girona]], especialitzat en temes de [[republicanisme]] i [[federalisme]], que ha estudiat des d'una òptica [[espanyolista]] i [[anticatalanista]] molt controvertida. Ha escrit ''La premsa republicana'' (1990), juntament amb Joan B. Culla; ''Possibilistes i federals. Política i cultura republicanes a Reus (1874-1899)'' (1992); ''La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991'' (1997), amb Francisco Veiga i Enric Ucelay da Cal; ''La república del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1919)'' (1998), ''Història del republicanisme a Catalunya'' (2004) i ''El otoño de un ideal'' (2008), entre altres textos significatius. |
||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
Revisió del 13:19, 14 nov 2009
Àngel Duarte Montserrat (Barcelona, 1957), germà del poeta Carles Duarte i Montserrat, és catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Girona, especialitzat en temes de republicanisme i federalisme, que ha estudiat des d'una òptica espanyolista i anticatalanista molt controvertida. Ha escrit La premsa republicana (1990), juntament amb Joan B. Culla; Possibilistes i federals. Política i cultura republicanes a Reus (1874-1899) (1992); La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991 (1997), amb Francisco Veiga i Enric Ucelay da Cal; La república del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1919) (1998), Història del republicanisme a Catalunya (2004) i El otoño de un ideal (2008), entre altres textos significatius.