Aqüeducte

52° 12′ 55.96″ N, 4° 37′ 35.46″ E

Aqüeducte romà prop de Tarragona, anomenat Pont del Diable

Un aqüeducte és una conducció feta pels romans per transportar aigua en gran quantitat d'un indret a un altre; el terme s'aplica sobretot als ponts construïts per passar-hi les conduccions d'aigua. Els aqüeductes aprofiten la inclinació del terreny per a que l'aigua només flueixi en el sentit desitjat.

Els aqüeductes antics més coneguts a Europa són els que encara avui es mantenen, herència de l'imperi Romà. N'hi ha, per exemple, a Tarragona, Segòvia, i també per Itàlia i França. Són construccions que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat, atès que s'edificaven per a abastir d'aigua poblacions que, pel seu gran nombre d'habitants, no en tenien prou amb les reserves que disposaven.

Alhora que sorprèn com, no gaudint com aleshores no es gaudien dels avenços tecnològics en matèria de construcció de què avui disposem, siguin construccions més sòlides que algunes actuals.

L'estil arquitectònic és sempre molt semblant. A sota, uns pilars que sobresurten de terra i a partir d'aquí es van succeint nivells o pisos, cadascun dels quals està format per arcs semicirculars successius.

A la part superior s'hi troba el canal per on circula l'aigua i, de vegades, al nivell de sota es permetia un camí per al pas de persones (viaducte), tot i que això no és tan habitual.