Balutxistan Oriental
Balutxistan es una província de Pakistan al sud-oest del país.
El 1947 Balutxistan formà part de la Província Occidental de Pakistan però es va constituir en província separada el 1970. Des el 1972 (primer govern) al 1977 el National Awami Party va governar la província (amb governs presidencials directes el 1973 i del 1974 al 1976) i després la va tornar a governar del 1985 al 1988. Del 1977 al 1985 les províncies no van tenir autonomia.
El Partit Nacional Awami (National Awami Party, NAP) va vèncer a les eleccions i Mir Ghaus Baksh Bizenjo i Sardar Ataullah Khan Mengal van esdevenir governador i primer ministre provincial el 1972.
Las mesures centralistes d'Ali Bhutto de 1973 provocaren la rebel•lió nacional balutxi, derrotada el 1977. El govern provincial fous suspès el 1973 i el NAP prohibit el 1975 i molts dels seus membres encarcerats. En aquest any 1973 uns 55.000 balutxis combatien contra 100.000 soldats del govern, sota bandera de la Baluche Warna (Organització de Combatents Balutxis). La guerra va durar del 1973 al 1977, i al final l'exèrcit pakistanès va començar a empènyer als rebels cap a altres llocs de Pakistan i cap Iran.
El 1977 Zia Ul Haq derrocà a Bhutto, alliberà als balutxis presoners i amnistià als guerrillers.
El 1988 després del triomf de Benazir Bhutto, el seu partit, el Partit Popular de Pakistan (Pakistan People's Party, PPP), formà aliança a la província amb la Aliança Democràtica Islàmica (Islamic Democratic Alliance, IDA), rival del PPP a nivell nacional). El desembre de 1988 l'assemblea fou dissolta per evitar un vot de denegació de confiança, mesura que fou declarada anti constitucional el gener de 1989.
Llavors va pujar al poder l'Aliança Nacionalista Balutxi (Baluch Nationalist Alliance, BNA) una aliança de partits nacionalistes. Poc després el líder de la Baluch Unity Movement, Anwar Baijar, acusà al PPP d'assassinar a un líder balutxi. El 1990 l'assemblea provincial (como totes les del país) fou dissolta per el president.
A les següents eleccions triomfà la IDA, que formà govern al Balutxistan en coalició amb el Moviment Nacional del Balutxistan (Baluchistan National Movement, BNM) i el Jamhoori Watan Party (un partit de base balutxi i d'àmbit estatal) sota la direcció de Mir Taj Mohammad Khan Jamali. El maig de 1992 aquestos partits van convocar una vaga general.
El 1993 es van produir sagnants enfrontaments a la tribu magsi quan un clan dirigit per Zulfikar Magsi (ex primer ministre provincial per la IDA del 20 de maig al 19 de juliol del mateix any) fou atacat pel seu oncle Yusuf Magsi, candidat pel PPP. La lluita tribal entre ambdós clans va durar dos anys.
Les eleccions de 1993 van retornar el poder a finals d'any a Benazir Bhutto i al Balutxistan el PPP formà coalició amb la Lligas Musulmana de Pakistan, facció Nawaz (Pakistan Muslim League, Nawaz faction). Zulfikar Magsi, que figurà a les llistes com independent, fou elegit primer ministre el 20 d'octubre de 1993.
A finals de 1996 el partit Pushtunkhuwa Milli Awami Party (PKMAP) protestà contra el suport als Taliban. El 1998 la Federació d'Estudiants Balutzis (Baluchistan Students Federation, BSF) protestà contra la possible realització de probes nuclears, segrestant un avió.
El 22 de febrer de 1997, després d'un govern interí, va pujar al poder Akhtar Mengal fundador del Moviment Nacional del Balutxistan amb l'oposició del Partit Nacional del Balutxistan (escissió del Moviment Nacional de Belutxistan el 1991) i el suport del PPP.
Mengal va dimitir per les protestes contra la proba nuclear i fou substituït el 15 de juny de 1998 per Mir Jamal Mohammad Khan Jamali de la Pakistan Muslim League. El 12 d'octubre de 1999 es va imposar el govern presidencial directe que va durar fins el 1 de desembre del 2002 quant va iniciar el seu govern el actual (2006) primer ministre Jam Mohammad Yousaf, president provincial de la de la Pakistan Muslim League.
L'octubre de 1998 els partits nacionalistes balutxis, paitxtuns, seraikis i sindis van formar el Moviment de les Nacionalitats Oprimides de Pakistan (Pakistan Oppressed Nationalities Movement PONM), esencialment dirigida contra el predomini panjabí, més que obertament separatista, i dins el qual els seraikis volen l'establiment d'una província de Sraiki (Multan, Bahawalpur i Der Ghazi Khan) separada de Panjab, cosa afavorida pels balutxis i paixtuns.