Vés al contingut

Occità vivaroalpí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vivaroalpí)
Infotaula de llenguaVivaroalpí
Vivaroaupenc Modifica el valor a Wikidata
Tipusdialecte de l'occità Modifica el valor a Wikidata
Dialecte denord-occità Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
occità
nord-occità Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologviva1235 Modifica el valor a Wikidata
Linguist List08e Modifica el valor a Wikidata
UNESCO365 Modifica el valor a Wikidata
IETFoc-vivaraup Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages945 Modifica el valor a Wikidata

El vivaroalpí (en occità vivaroalpenc, vivaroaupenc) és un dialecte de l'occità. Forma part del conjunt dialectal nord-occità (amb l'alvernès i el llemosí). És parlat als departaments següents: el nord d'Ardecha, la Droma, el nord-est de l'Alt Loira, l'extrem sud de l'Isèra, els Alts Alps, la major part dels Alps d'Alta Provença, el nord dels Alps Marítims i cal afegir-hi les Vallades Occitanes (a l'estat italià); dit altrament es parla a les regions històriques del nord-est del Velai, del nord del Vivarès, del Delfinat i a les franges alpines septentrionals de Provença i del comtat de Niça.

El gavot (gavòt) és una varietat de vivaroalpí pròpia del vessant occidental dels Alps.

Fonètica

[modifica]
  • Caiguda molt antiga (anterior a la formació de l'occità al s. VIII) de certes consonants intervocàliques, especialment de d: amada > amaa, prada > praa, venguda > vengua, garida > garia, madur > maür, mochador > mochaor.
  • Forma particular dels mots següents: dissabte > dissande, oblidar > eissubliar/obliar.
  • Palatalització molt antiga (anterior a la formació de l'occità al s. VIII) de ca i ga vers cha i ja/ia, punt comú amb tot el conjunt nord-occità (vivaroalpí, alvernès, llemosí): cantar > chantar, vaca > vacha, cargar > charjar, pagar > paiar.
  • Els següents punts només són típics d'algunes subvarietats del vivaroalpí.
    • Pas de l a r davant consonants (balma > barma) i entre vocals (pala > para).
    • Manteniment de consonants finals S dels plurals i grups SK, SP i ST.
    • Pronunciació de la -r final d'infinitiu (chantar, aver, florir).

Morfologia

[modifica]
  • Desinència de primera persona en -o [u](chanto "canto").
  • El següent punt només és típic d'algunes subvarietats del vivaroalpí.
    • Formes amb -os dels determinants al masculí plural: aquestos, aquelos i elos ("aquests, aquells, ells").

Enllaços externs

[modifica]