Vés al contingut

343 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre343 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià343 aC (cccxliii aC)
Islàmic994 aH – 993 aH
Xinès2354 – 2355
Hebreu3418 – 3419
Calendaris hindús-287 – -286 (Vikram Samvat)
2759 – 2760 (Kali Yuga)
Persa964 BP – 963 BP
Armeni-
Rúnic-92
Ab urbe condita411
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC
Anys
346 aC 345 aC 344 aC - 343 aC - 342 aC 341 aC 340 aC

El 343 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Arvina (o, més rarament, any 411 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «343 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antic Egipte

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

Sicília

[modifica]
  • Dionisi el Jove, tirà de Siracusa, quan arriba Timoleont a l'illa a combatre contra Hicetes i els seus aliats cartaginesos, opta per rendir-se a Timoleont a canvi de poder sortir lliurement cap a Corint. Timoleont compleix la seva paraula i Dionisi s'exilia a Corint, on va viure la resta de la seva vida (probablement al tomb d'un any) com a ciutadà privat.[5]

Antiga Roma

[modifica]
  • Inici de la primera guerra samnita, un conflicte armat entre Roma i els pobles samnites.[6]
  • Marc Valeri Corvus i Aulus Corneli Cos Arvina són elegits cònsols.
  • Arvina és el primer general que entra al Samni, on cau en una emboscada quan seguia un camí entre les muntanyes. Salva amb prou feines l'exèrcit sobretot gràcies a l'heroisme del tribú militar Publi Deci Mus.[7]
  • Corvus era un general amb experiència. Derrota els samnites al Mons Gaurus, proper a Cumes. Arvina es troba en perill a Caudium però el valor de Publi Deci Mus salva l'exèrcit. Els dos cònsols reuneixen els exèrcits i derroten altre cop als samnites a Suèssula on arrepleguen quaranta mil escuts del camp de batalla i més de 170 estendards. En tornar a Roma obtenen els honors del triomf.[8]
  • Publi Deci Mus, tribú militar, quan l'exèrcit romà queda rodejat pels enemics, amb 600 homes, conquereix una posició estratègica a un lloc alt, on es manté ferm contra els atacs samnites. A la nit es reuneix amb el cònsol i el convenç d'atacar per sorpresa el campament samnita. Els romans obtenen una brillant victòria. Rep en recompensa una corona d'or, un centenar de bous i un magnífic toro blanc amb les banyes daurades.[9]
  • Els pelignes, un poble que vivia als Apenins, són atacats pels llatins sense que se'n coneguin les causes.[10]

Naixements

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 50
  3. Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre, XVIII, 5
  4. Pickard-Cambridge, Arthur W. Demosthenes and the last days of Greek freedom, 384-322 B.C. Whitefish: Kessinger Publishing, 2010, p. 223. ISBN 9781436549233. 
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 11-13
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 28
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 28-30
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 29-39
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 21, 34-37
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 38