Vés al contingut

Aliats de la Primera Guerra Mundial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Mapamundi mostrant els participants en la Primera Guerra Mundial. Aquells que lluitaren amb els aliats són en verd, mentre que les potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris

Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa'). Els principals membres n'eren França, l'Imperi rus, l'Imperi britànic, Regne d'Itàlia i els Estats Units. França, Rússia i Gran Bretanya entraren en la Primera Guerra Mundial el 1914, com a resultat de la seva aliança Triple Entente. Molts altres països es posaren al seu costat més tard.

Mapa que mostra les pèrdues militars de les potències aliades

Hom pot notar que el president dels Estats Units Woodrow Wilson i la seva administració no van definir-ne el seu estat com un aliat. Els Estats Units declararen la guerra a l'Imperi alemany a causa de les violacions alemanyes de la neutralitat nord-americana en atacar vaixells civils. Els EUA entraren en guerra com a "potència associada", més que no pas com un aliat formal de França i Gran Bretanya, i mantingué aquesta distància al llarg de la guerra (els EUA no declararen la guerra ni a l'Imperi Otomà ni a Bulgària).

Encara que els dominis i les colònies de l'Imperi britànic van fer contribucions significatives a l'esforç aliat, no tenien política exterior independent durant la Primera Guerra mundial. Tanmateix, els governs dels dominis controlaren el reclutament en llurs territoris, i mentre no tenien control operatiu del seu personal, van enviar personal a la primera línia del front. El control operatiu de les forces de l'Imperi britànic era en mans dels cinc membres del gabinet de guerra. Des del 1917 el gabinet era supervisat pel gabinet de guerra imperial, en què cada domini hi tenia representació. Més tard, en la guerra, les forces expedicionàries australianes i canadenques foren agrupades en cossos separats sota el comandament de generals australians i canadencs, que informaven alhora als generals britànics i/o francesos.

Aliances militars europees el 1915. Les potències centrals són en porpra, els aliats en gris i els neutral en groc

L'abril de 1918, el control operatiu de totes les forces aliades al Front Occidental passaren al nou comandant suprem, el mariscal de França Ferdinand Foch.

Estats aliats

[modifica]

així com:

Personal i pèrdues dels aliats

[modifica]

Aquestes són xifres aproximades del nombre de personal amb uniforme el 1914-1918, inclosos exèrcit, armada i forces auxiliars. Durant un temps, les diferents forces eren inferiors, només una fracció d'aquestes eren forces de combat. Els nombres no reflecteixen l'extensió de temps en què fou embolicat en el conflicte cada país o el nombre de baixes (vegeu també: pèrdues a la Primera Guerra Mundial.)

Forces aliades Personal Morts en acció Ferits en acció Total de pèrdues Pèrdues en % de tot el personal
Austràlia 412.953[1] 61.928[1] 152.171 214.099 52%
Bèlgica 267.000[3] 38.172[2] 44.686 82.858 31%
Canadà 628.964[1] 64.944[3] 149.732 214.676 34%
França 8.410.000[3] 1.397.800[4] 4.266.000 5.663.800 67%
Grècia 230.000[3] 26.000[5] 21.000 47.000 20%
Imperi de l'Índia 1.440.437[1] 74.187[6] 69.214 143.401 10%
Itàlia 5.615.000[3] 651.010[7] 953.886 1.604.896 29%
Japó 800.000[3] 415[8] 907 1.322 <1%
Montenegro 50.000[3] 3.000 10.000 13.000 26%
Nova Zelanda 128.525[1] 18.050[9] 41.317 59.367 46%
Terranova 11.922[1] 1.204[10] 2.314 3.518 30%
Portugal 100.000[3] 7.222[11] 13.751 20.973 21%
Romania 750.000[3] 250.000[12] 120.000 370.000 49%
Rússia 12.000.000[3] 1.811.000[13] 4.950.000 6.761.000 56%
Sèrbia 707.343[3] 275.000[14] 133.148 408.148 58%
Sud-àfrica 136.070[1] 9.463[15] 12.029 21.492 16%
Regne Unit 6.200.000[2] 885.138[16] 1.663.435 2.548.573 41%
Estats Units 4.355.000[3] 116.708[17] 205.690 322.398 7%
Total 42.243.214 5.691.241 12.809.280 18.500.521 44%

Referències

[modifica]
  1. Pèrdues australianes
    Incloses en total hi ha 55,000 morts o desapareguts en acció i morts per ferides[6,85]-.
    La Commonwealth War Graves Commission Annual Report 2005-2006 és la font del total de morts.[4]-
    Els totals inclouen 2,005 morts militars durant 1919-21[5]-. L'Oficina de Guerra de 1922 informà que tenien la llista de 59,330 soldats morts[1,237]
  2. Pèrdues belgues
    Incloses en total hi ha 35,000 morts o desapareguts en acció i morts per ferides[6,85] Les dades inclouen 13,716 morts i 24,456 desapareguts fins a 11 de novembre de 1918. "Són aproximades i poden ser incompletes." [1,352]
  3. Pèrdues canadenques
    Inclouen en total 53,000 morts o desapareguts i morts per ferides.[6,85]
    La Commonwealth War Graves Commission Annual Report 2005-2006 és la font del total de morts.[4]
    Els totals inclouen 3,789 morts militars durant 1919-21 i 150 morts en marina mercant [5]-. Les pèrdues de Terranova es posen a part. L'Oficina de Guerra de 1922 informà que 56,639 soldats havien mort[1,237]
  4. Pèrdues franceses
    Al total hi ha incloses 1.186.000 persones mortes i desapareguts en combat i morts per ferides[6,85]. Els totals inclouen les morts de 71.100 tropes colonials franceses [7,414]-Les xifres inclouen 28.600 morts relacionades amb l'exèrcit entre el 11/11/18 i el 6/1/1919.[7,414]
  5. Pèrdues gregues
    Jean Bujac en un historial de campanya de l'exèrcit grec a la Primera Guerra Mundial va parlar de 8.365 morts relacionades amb combats i 3.255 desapareguts.[8,339]. L'investigador soviètic Boris Urlanis va estimar el total de morts en 26.000, incloent-hi 15.000 militars morts a causa de malalties.[6,160]
  6. Pèrdues de l'Imperi Indi
    L'Índia britànica incloïa l'actual Índia, el Pakistan i Bangladesh.
    Al total hi ha inclosos 27.000 morts o desapareguts en combat i morts per ferides[6,85].
    L'informe anual de 2005-2006 de la Commonwealth War Graves Commission és la font del total de militars morts.[4]
    Les xifres totals inclouen 15.069 morts militars entre el 1919 i el 1921 i 1.841 morts de la marina mercant[5]. L'informe de 1922 de l'Oficina de Guerra mencionava 65.454 morts en la marina de l'exèrcit.[1,237]
  7. Pèrdues italianes
    Al total hi ha incloses 433.000 persones mortes o desaparegudes en combat i morts de ferides.[6,85]
    Les xifres de morts militars totals provenen d'un informe italià de 1925 amb dades oficials.[9]
  8. El nombre de morts a la guerra prové d'un historial de 1991 de l'exèrcit japonès.[10,111]
  9. Pèrdues de Nova Zelanda
    Al total hi ha inclosos 14.000 morts o desapareguts en combat i morts per ferides.[6,85]
    L'informe anual de 2005-2006 de la Commonwealth War Graves Commission és la font del total de morts militars.[4]
    Els totals inclouen 702 morts militars durant el període entre 1919-21.[5] L'informe de 1922 de l'Oficina de Guerra mencionava 16.711 morts en la marina de l'exèrcit.[1,237]
  10. Pèrdues de Terranova
    Terranova era llavors un domini britànic, i no formava part del Canadà. L'informe anual de 1922 de l'Oficina de Guerra mencionava 1.204 morts en la marina de l'exèrcit.[1,237]
  11. Pèrdues de Portugal
    Les xifres inclouen els següents morts en combat i d'altres causes fins l'1 de gener de 1920; 1.689 a França i 5.333 a l'Àfrica. Les xifres no inclouen 12.318 addicionals considerats desapareguts o presoners de guerra.[1,354]
  12. Pèrdues de Romania
    Les morts militars és "la xifra del govern romanès en resposta a un qüestionari de l'Organització Internacional del Treball"[6,64]. Al total hi ha inclosos 177.000 morts i desapareguts en combat.[6,85]
  13. Pèrdues russes
    Al total hi ha inclosos 1.451.000 morts o desapareguts en combat i morts per ferides.[6,85] L'aproximació de pèrdues militars totals de Rússia és de l'investigador soviètic Boris Urlanis.[6,46-57]
  14. Pèrdues de Sèrbia
    Al total hi ha inclosos 165.000 morts o desapareguts en combat i morts per ferides.[6,85] L'aproximació de pèrdues militars combinades de Sèrbia i Montenegro en 278.000 és de l'investigador soviètic Boris Urlanis[6,62-64]
  15. Pèrdues de Sud-àfrica
    Al total hi ha inclosos 5.000 morts o desapareguts en combat i morts per ferides.[6,85]
    L'informe anual de 2005-2006 de la Commonwealth War Graves Commission és la font del total de morts militars.[4]
    Els totals inclouen 380 morts militars durant el període entre 1919-21[15]. L'informe de 1922 de l'Oficina de Guerra mencionava 7.121 morts en la marina de l'exèrcit.[1,237]
  16. Pèrdues del Regne Unit i de les colònies de la corona
    Al total hi ha inclosos 624.000 morts o desapareguts en combat i morts per ferides.[6,85]
    L'informe anual de 2005-2006 de la Commonwealth War Graves Commission és la font del total de morts militars.[4]
    Aquest total inclou 34.663 morts durant el període entre 1919-21 i 13.632 morts en la marina mercant.[5] Les pèrdues de Terranova es llisten separadament en aquesta taula. L'informe de 1992 de l'Oficina de Guerra mencionava 702.410 morts en combat pel Regne Unit[1,237], 507 d'"altres colònies"[1,237] i la Marina Reial (32.287)[1,339].
    Les 14.661 pèrdues de la marina mercant es llistaven separadament.[1,339] L'informe de 1922 de l'Oficina de Guerra detallava les morts de 310 militars per bombardejos aeris i navals del Regne Unit.[1,674-678]
  17. Pèrdues dels Estats Units
    Les morts militars oficials segons el Departament de Defensa dels Estats Units pel període fins al 31 de desembre de 1918 són de 116,516; la xifra inclou 53.402 morts en batalla i 63.114 altres morts.«PDF». Arxivat de l'original el 2007-01-25. [Consulta: 27 febrer 2007]. La guàrdia costanera americana va perdre 192 soldats més.[11,481]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • 1. ^ -Statistics of the Military Effort of the British Empire During the Great War 1914-1920, The War Office March 1922 -Reprinted by Naval & Military Press- ISBN 1-84734-681-2
  • 2. ^ Gilbert,Martin-Atlas of World War I, Oxford UP, 1994. ISBN 0-19-521077-8
  • 3. ^ -Tucker, Spencer C. The European Powers in the First World War: An Encyclopedia, Garland Publishing, New York, 1999, ISBN 0-8153-3351-X
  • 4. ^ -The Commonwealth War Graves Commission Annual Report 2005-2006
  • 5. ^ -The Commonwealth War Graves Commission Debt of Honour Register.
  • 6. ^ -Urlanis, Boris, Wars and Population, Moscow, 1971
  • 7. ^ -"Huber M.,La Population de la France pendant la guerre, Paris 1931
  • 8. ^ -"Bujac, Jean. Les campagnes de l'armèe Hellènique, 1918-1922, Paris, 1930
  • 9. ^ Mortara, G. La Salute pubblica in Italia durante e dopo la Guerra, New Haven: Yale University Press 1925.
  • 10. ^ Harries, Merion, Soldiers of the Sun-The Rise and Fall of the Imperial Japanese Army,Random House, 1991 ISBN 0-679-75303-6
  • 11. ^ Michael Clodfelter. Warfare and Armed Conflicts- A Statistical Reference to Casualty and Other Figures, 1500-2000. 2nd Ed. 2002 ISBN 0-7864-1204-6.