Vés al contingut

Consell Ministerial Nord-Sud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsell Ministerial Nord-Sud
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 desembre 1999
Governança corporativa
Seu

Lloc webnorthsouthministerialcouncil.org Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Consell Ministerial Nord-Sud (en anglès: North/South Ministerial Council, NSMC; en gaèlic: An Chomhairle Aireachta Thuaidh-Theas; en scots de l'Ulster: North South Meinisterlie Council)[1] és un organisme transfronterer establert en el marc de l'Acord de Divendres Sant per coordinar l'activitat i exercir certs poders governamentals per a tota l'illa d'Irlanda.

El consell pren la forma de reunions entre ministres tant de la República d'Irlanda com d'Irlanda del Nord, i és responsable de dotze àrees polítiques. Sis d'aquestes àrees són responsabilitat de les corresponents organitzacions implantades al nord i al sud. La seu del Consell es troba a Armagh, Irlanda del Nord.

El Consell Ministerial Nord-Sud i l'Assemblea d'Irlanda del Nord són institucions "dependents" l'una de l'altra: una no pot existir sense l'altra.[2] Quan se suspèn l'Assemblea d'Irlanda del Nord, la responsabilitat de les àrees de cooperació recau en la Conferència Intergovernamental Britànic-irlandesa.

Referències

[modifica]
  1. «North-South Ministerial Council: 2011 Yeirlie Report». Armagh: North/South Ministerial Council, 2012. Arxivat de l'original el 2012-09-02. [Consulta: 22 gener 2019]. Nota: El consell ha emprat diverses traduccions del seu nom des de la seva institució. Al principi, era conegut com Tha Noarth-Sooth Cooncil o Männystèrs.
  2. Christine Bell. Peace Agreements and Human Rights. Oxford: Oxford University Press, 2003, p. 141. «L'acord deixa ben clar que el North-South Ministerial Council i la Northern Ireland Assembly són "mútuament interdependents, i que un no pot funcionar amb èxit sense l'altre". Aquesta interdependència s'ha establert, per tant, per assegurar que els nacionalistes i els unionistes no puguin triar les qüestions de govern que els agradaria més tirar endavant. D'aquesta manera, els unionistes només controlen l'Assemblea i exerceixen el poder si fan treballar els mecanismes trans-fronterers, i exactament igual per als nacionalistes.»