Vés al contingut

David Wiley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDavid Wiley

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Barboursville (Virgínia de l'Oest) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Brigham Young
Universidad Marshall Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupadorUniversitat Brigham Young
Universitat Estatal de Utah Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdavidwiley.org Modifica el valor a Wikidata

David Wiley (Barboursville, segle XX) és un professor i assagista estatunidenc que és director en cap de Lumen Learning,[1] director d'educació a Creative Commons[2] i antic professor de disseny d'aprenentatge a la Universitat Brigham Young.[3] El treball de Wiley sobre contingut obert,[4] recursos educatius oberts i comunitats informals d'aprenentatge en línia ha estat divulgat per mitjans de comunicació com The New York Times,[5] The Hindu,[6] MIT Technology Review[7] i Wired.

Trajectòria

[modifica]

Wiley es va llicenciar en interpretació vocal a la Universitat Marshall el 1997. Més endavant va obtenir el seu doctorat en psicologia i tecnologia educativa a la Universitat Brigham Young l'any 2000.[8] El 1998 Wiley va iniciar la tasca de difusió del contingut lliure amb l'Open Publication License. El 2003 Wiley va anunciar que el projecte de contingut obert havia estat succeït per Creative Commons, on es va incorporar com a director de llicències educatives.[9][10]

També va ser fundador de l'Open High School of Utah,[11] professor de tecnologia educativa a la McKay School of Education, i fundador i director del Centre per a l'Aprenentatge Obert i Sostenible (COSL) a la Universitat Estatal de Utah.[12] Va rebre el premi CAREER de la National Science Foundation i ha estat membre del Center for Internet and Society de la Stanford Law School.[13] Fast Company va classificar Wiley com a número 78 en una llista de les 100 persones més creatives del 2009.[14][15]

El COSL parteix del principi que «l'accés lliure i obert a l'oportunitat educativa és un dret humà bàsic». Com que cada cop és més fàcil desenvolupar i distribuir eines informàtiques arreu del món, COSL veu l'ús d'objectes d'aprenentatge com una manera d'apropar l'«educació oberta» a totes les àrees de coneixement en un esforç per a complir «una obligació ètica més gran que mai per augmentar l'abast de les oportunitats».

Els primers treballs de Wiley es van centrar en el disseny i desenvolupament d'objectes d'aprenentatge.[16] El problema de l'«amplada de banda del professorat» es defineix com «el nombre d'estudiants que som capaços d'atendre amb la nostra oferta d'educació a distància».[17] Moltes de les publicacions de Wiley estan disponibles al dipòsit institucional de BYU, Scholars Archive.[18]

Referències

[modifica]
  1. «Lumen Learning», 19-01-2013. Arxivat de l'original el 2017-04-20.
  2. «CC's New Education Fellow», 14-09-2013.
  3. «McKay School of Education».
  4. «David Willey: "El contingut obert és una publicitat potentíssima per a les universitats".». UOC, 01-01-2007. [Consulta: 14 juny 2024].
  5. Lohr, Steve. (2003, January 13). Steal This Book? A Publisher Is Making It Easy. The New York Times.
  6. «Gateway to MIT's programmes». The Hindu, 25-05-2004. Arxivat de l'original el 2004-06-12.
  7. «A New Openness».
  8. «David Wiley Faculty Spotlight». Arxivat de l'original el 2013-07-08. [Consulta: 4 juliol 2012].
  9. OpenContent is officially closed. And that's just fine. on opencontent.org (30 June 2003, archived)
  10. Creative Commons Welcomes David Wiley as Educational Use License Project Lead by matt (June 23rd, 2003)
  11. «Founding Board».
  12. USU-Based COSL to Host International Conference on "Open Education"
  13. «CIS Fellowship Program, 2006». Arxivat de l'original el 2013-06-23. [Consulta: 19 octubre 2012].
  14. «100 Most Creative People in Business: #78 David Wiley». Arxivat de l'original el 2009-05-23. [Consulta: 10 juliol 2009].
  15. «BYU - Marriott School - News».
  16. «The Instructional Use of Learning Objects -- Online Version». Arxivat de l'original el 2011-04-11. [Consulta: 11 desembre 2006].
  17. «Sociability and Scalability in Online Learning Environments».
  18. «Digital Collections».