Font dels Nens
  | ||||
| Tipus | font | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Josep Reynés i Gurguí | |||
| Creació | 1893 | |||
| Mètode de fabricació | Escultura | |||
| Gènere | art públic | |||
| Moviment | Realista | |||
| Mida | 2,76 x3,28 x 3,28 (total), 2,30 x 1,50 x 1,50 (figura), 0,46 x 3,28 x 3,28 (base) | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 1827-1 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52285 | |||
| Id. Barcelona | 647 | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Parc de la Ciutadella | |||
| ||||
La font dels Nens, també coneguda com a Gerro amb nens, és una escultura situada al parc de la Ciutadella de Barcelona. Obra de Josep Reynés de 1893, és una de les escultures més populars del parc i està catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història i descripció
[modifica]
La font està situada al passeig de les Magnòlies del parc, enfront del Castell dels Tres Dragons, obra de Lluís Domènech i Montaner que va servir de cafè-restaurant durant la celebració de l'Exposició Universal de 1888. Per a la seva confecció, el maig de 1891 es va dipositar un bloc de marbre de 400 quintars a la ubicació del pavelló del Cercle del Liceu durant l'Exposició. Reynés va modelar l'obra, que tenia finalitzada al juliol d'aquell any, tot i que el conjunt de la font no es va finalitzar fins al desembre, i va ser inaugurada ja el 1893.[2]
En un estany de forma octogonal i sobre un pedestal de quatre braços decorat amb volutes s'alça l'escultura, un gran gerro sobre el qual pugen uns nens nus, uns pujant i uns altres que ja es troben a dalt. En un lateral, el nen d'abaix posa les dues mans per impulsar a un altre que s'encimbella al gerro, mentre que un tercer es troba ja en la vora; a dalt, hi ha un nen dempeus, mentre un altre està tombat apuntant el cap fora, i un tercer es capbussa en l'aigua del gerro, amb les cames per fora. L'obra és d'un gran dinamisme i minuciositat de detalls, d'aspecte informal i decoratiu, trencant amb la seriosa monumentalitat de la major part d'obres escultòriques del parc. L'autor va saber donar als nens una gran varietat de gestos i expressions, amb un viu realisme tant en el moviment de les figures com en el treball anatòmic dels infants, així com en els múltiples detalls decoratius del gerro.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Font dels nens». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Isabel Coll. «Gerro amb nens». Art públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 132.
Bibliografia
[modifica]- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.
Enllaços externs
[modifica]
- «La Font dels Nens». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.