Vés al contingut

Joseph Maria Olbrich

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph Maria Olbrich

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1867 Modifica el valor a Wikidata
Opava (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Opava Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, dissenyador, joier Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
19 març 1971Gold + Silber Schmuck + Gerät von Albrecht Dürer bis zur Gegenwart (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Joseph Maria Olbrich[1] (Opava, Imperi Austrohongarès, 22 de desembre de 1867 - Düsseldorf, Imperi Alemany, 8 d'agost de 1908) va ser un arquitecte austríac,[2] cofundador de la Secessió de Viena.

Biografia

[modifica]

Olbrich va nàixer a Opava, a la Silèsia (actualment part de la República Txeca), fou el tercer fill d'Edmund i Aloisia Olbrich. Tenia dues germanes, que moriren abans que ell naixés, i dos germans més joves, John i Edmund Olbrich.

Olbrich va estudiar arquitectura a la Wiener Staatsgewerbeschule i a l'acadèmia de belles arts de la mateixa ciutat, on fou distingit amb diversos premis. En destaca especialment el Prix de Rome, que li va permetre viatjar per Itàlia i el Nord d'Àfrica.[3] L'any 1893 va començar a treballar a l'estudi d'Otto Wagner, on probablement participà en la construcció de bona part dels edificis del metro de Viena.

Pavelló de la Secessió de Viena
Pavelló de la Secessió de Viena.

L'any 1897, Gustav Klimt, Olbrich, Josef Hoffmann i Coloman Moser van fundar la Secessió de Viena. Olbrich en va dissenyar el pavelló d'exposicions, l'edifici de la Secessió de Viena, que va esdevenir un dels símbols característics del moviment.[4] L'any 1899, Ernest Lluís de Hessen-Darmstadt va fundar la colònia d'artistes de Darmstadt, per a qui Olbrich va dissenyar diverses cases i espais expositius. L'any següent, Olbrich va obtenir la ciutadania de Hessen i fou nomenat catedràtic per part del gran duc. Les obres que projectà en aquesta època, especialment els pavellons d'exposició per la Secessió de Viena i la de Darmstadt tingueren una gran influència en el desenvolupament de l'art nouveau.

Posteriorment, Olbrich va atendre diversos encàrrecs arquitectònics, a més d'experimentar en l'àmbit del disseny i les arts aplicades, dissenyant ceràmica, mobles, enquadernacions i instruments musicals. El disseny de pati i interiors que va presentar a l'Exposició Internacional de Louisiana van ser distingits amb el primer premi i foren molt ben vistos per la crítica de l'època.[5][6][7] Poc temps després fou nomenat membre corresponent de l'American Institute of Architects.[6]

L'any 1903 es casà amb Claire Morawe,[8] però poc temps després del naixement de la seva filla Marianne, el 8 d'agost de 1908, Olbrich moria a Düsseldorf, víctima d'una leucèmia.

Referències

[modifica]
  1. «Joseph Maria Olbrich». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.129. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. Sembach, Klaus-Jürgen. Art nouveau: utopia: reconciling the irreconcilable. Taschen, 2002, p. 142. ISBN 3822820229. 
  4. «Teaching Art Nouveau: Joseph Maria Olbrich». National Gallery of Art (USA). Arxivat de l'original el 25 de setembre 2012. [Consulta: 18 febrer 2013].
  5. «Court in the German pavilion (Designed by Olbrich)». St. Louis Public Library. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 18 febrer 2013].
  6. 6,0 6,1 Clark, R.J.. The Shaping of art and architecture in nineteenth-century America. Nova York: Metropolitan Museum of Art, 1972, p. 72. ISBN 0870990241. 
  7. Chu, Petra Ten-Doesschate; Dixon, Laurinda S.. Twenty-first-century perspectives on nineteenth-century art. Associated University Presse, 2008, p. 44. ISBN 0874130115. 
  8. «Art Nouveau and Secession». Leopold Museum, Austria. [Consulta: 18 febrer 2013].

Enllaços externs

[modifica]