Vés al contingut

Madame de La Fayette

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMadame de La Fayette

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie-Madeleine Pioche de La Vergne de La Fayette Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1634 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1693 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Sulpici de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, historiadora, epistològrafa, novel·lista, salonnière, dama de companyia Modifica el valor a Wikidata
MovimentClarinet, preciosisme i classicisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMadame de la Fayette Modifica el valor a Wikidata
Participà en
La Société du Samedi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0478548 Allocine: 69147 TMDB.org: 550404 Project Gutenberg: 249 Modifica el valor a Wikidata
Litografia de Madame de La Fayette, segle XVII

Marie-Madeleine Pioche de La Vergne (París, 1634-1693), més coneguda a França com a Madame de La Fayette,[1] és l'autora de la primera novel·la històrica francesa, La princesa de Clèves.

Va néixer en una familia de l'entorn del cardenal Richelieu i, gràcies al matrimoni amb el comte François de la Fayette, va esdevenir comtessa: ambdós fets li van permetre conèixer l'ambient de l'alta aristocràcia francesa de la seva època i relacionar-se amb alguns escriptors de renom.

Va conéixer l'escriptora Madeleine de Scudéry als salons aristocràtics. El seu padrastre, amb qui tenia molt bona relació, era oncle de la marquesa de Sevigné. El 1655, va conèixer el príncep duc escriptor François de La Rochefoucauld, amb qui va mantenir una relació molt propera fins al 1680.

Va formar part d'una elit de dones cultes franceses que componien versos en llatí, entre les quals destaquen la filòsofa i poetessa Louise-Anastasia Serment, la marquesa de Sévigné, Marie Anna Mancini, duquesa de Bouillon, la princesa Maria Anna Victòria de Baviera (la Grande Dauphine), Elisabeth de Rochechouart, abadessa de Fontevrault, mademoiselle du Pré, i la pintora Élisabeth-Sophie Chéron, entre d'altres.[2]

Va escriure dues obres (La princesa de Montpensier, 1662, i La princesa de Clèves, 1678) de forma anònima i una Zaïde, (1669) amb el pseudònim de Segrais. Posteriorment, va signar la seva obra més coneguda, La princesa de Clèves, que va tenir un notable èxit en la seva època. S'han publicat pòstumament altres escrits seus: La comtessa de Tende (1718), Història d'Enriqueta d'Anglaterra (1720) i Memòries de la cort de França (1731).

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Marie Madeleine Pioche de la Vergne». GEC. [Consulta: 4 novembre 2020].
  2. Stevenson, Jane. Women Latin Poets: Language, Gender, and Authority, from Antiquity to the Eighteenth Century (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-818502-4.