Vés al contingut

Marià Rubió i Tudurí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarià Rubió i Tudurí
Biografia
Naixement1896 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1962 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Diputat a les Corts republicanes

28 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
19 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitERC
Família
CònjugeMercè Heras Modifica el valor a Wikidata

Marià Rubió i Tudurí (Maó, Menorca, 1 de gener de 1896 - Barcelona, 28 d'octubre de 1962) fou un advocat i polític català d'origen menorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia

[modifica]

Era fill del militar reusenc Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Ferran Rubió i Tudurí i Santiago Rubió i Tudurí. El 1897 es traslladà a Barcelona amb la seva família i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Treballà com a passant d'Amadeu Hurtado i Miró i va fer amistat amb Francesc Cambó.

Políticament, durant la dictadura de Primo de Rivera fou militant d'Acció Catalana, però el 1931 ingressà a ERC, de la qual fou president del Casal Nacionalista del Districte IV de Barcelona. Fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933 i empresonat arran dels fets del sis d'octubre de 1934, fou alliberat el novembre de 1934. Fou escollit novament diputat pel Front d'Esquerres per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola fou director de La Humanitat i amic de l'ambaixador francès Eirik Labonne, i el 1938 fou expulsat de la minoria d'ERC per mostrar-se partidari a la premsa francesa de la mediació internacional en el conflicte. El 1938 es va exiliar amb la seva família a França, d'on va tornar el 1948. Des d'aleshores es va dedicar a l'advocacia fins a la seva mort.[1]

Obres

[modifica]
  • Estat espanyol. Societat Anònima (1930), amb N. Mart (pseudònim del seu germà Nicolau Maria Rubió i Tudurí, segons J. Massot i Muntaner, Escriptors i erudits contemporanis, Publicacions l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 269)
  • Catalunya amb Europa (1932)
  • La Justícia a Catalunya (19 Juliol 1936-febrer 1937) (1937)
  • La lucha por la paz (Guerra fría o guerra total) (1955)

Fons personal

[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Marià Rubió i Tudurí i inclou documentació personal, documentació relacionada amb la seva activitat política (dossiers, informes) i documentació professional (dictàmens). Cal destacar l'apartat d'obra original (relats autobiogràfics, escrits literaris, jurídics i econòmics, articles de premsa, conferències i discursos) i, especialment, la sèrie de correspondència.[2]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]