Vés al contingut

Prefectura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi. De forma similar a un estat o una ciutat, tenien un ampli autogovern, encara que li devíen fidelitat a Roma. El prefecte era el cap de la prefectura.

El 17 d'abril de 1810, Josep Bonaparte va dividir Espanya en trenta-vuit prefectures en substitució dels corregiments. No van arribar a ser del tot efectives a causa dels esdeveniments de la guerra del Francès. Es van suprimir el 1814 amb el retorn de Ferran VII.

Al Principat es van preveure quatre prefectures que no van arribar a ser efectives, ja que el territori es va incorporar a l'imperi francès. Els límits no coincidien amb les províncies posteriors:

Al País Valencià es van constituir dues prefectures:

Altres països

[modifica]
  • Al Quebec (Canadà), el prefecte és un escollit que dirigeix una "municipalitat regional del comtat".
  • El Japó està dividit en 47 prefectures.
  • Madagascar compta amb sis províncies, subdividides en prefectures, subprefectures y cantons.
  • El Marroc es divideix en 62 províncies i 13 prefectures urbanes.
  • Grècia està formada per 13 regions administratives que se subdivideixen en 51 prefectures (grec: νομοί, singular - νομός)
  • Albània s'organitza en 12 prefectures (prefekturë) també anomenades comtats (qark).
  • Togo, les regions se subdivideixen en 35 prefectures.

Vegeu també

[modifica]