Vés al contingut

Protodiaca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou).

Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Tradicionalment s'ha aplicat a sant Esteve, protomàrtir, per ser el primer cristià martiritzat i protodiaca, en ser el primer d'entre els set diaques que nomenen els apòstols en el llibre dels Fets.

Església ortodoxa oriental

[modifica]

El protodiaca és un rang honorífic dau a alguns diaques casats a les esglésies cristianes orientals. En l'Església ortodoxa russa es tracta d'un títol honorífic donat als diaques casats que els permet vestir un skufia, barret eclesiàstic típic dels prelats ortodoxos, de color bordeus.

El seu rang és equivalent al dels ardiaques.

Església catòlica

[modifica]

En l'Església catòlica, el cardenal diaca de més alt rang (en l'ordre del seu nomenament al Col·legi cardenalici) és el Cardenal Protodiaca.

Té el privilegi d'anunciar una nova elecció papal en el famós anunci Habemus Papam des de la balconada central de la basílica de Sant Pere[1] i imposar el pal·li en la Solemne Missa d'inauguració del Pontificat.[2]

També és l'encarregat de proclamar els decrets d'Indulgència Plenària promulgats pel Sant Pare en ocasions especials, com la benedicció "Urbi et orbi", i d'assistir com a diaca al Summe Pontífex en les funcions litúrgiques més solemnes.

Des del 12 de juliol de 2014 és cardenal protodiaca l'italià Renato Raffaele Martino.[3]

Llista de cardenals protodiaques

[modifica]

...

...

...

...

Després del Concili de Constança

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Ap. Const. Universi Dominici Gregis, No. 89
  2. Canon 355 §2.
  3. «Assegnazione del titolo presbiterale ad alcuni cardinali diaconi creati nel consistoro del 21 ottobre 2003» (en italian), 12-06-2014. [Consulta: 14 juny 2014].
  4. Hugues de Saint-Martial, per no haver participat al cònclave de setembre de 1378 que elegí l'antipapa Climent VII, del que n'esdevingué sequaç. Successivament participà en el cònclave de 1394, que elegí l'antipapa Benet XIII

Enllaços externs

[modifica]