Vés al contingut

Ramir III

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamir III

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ramiro III de León Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement961 Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 985 Modifica el valor a Wikidata (23/24 anys)
Destriana (província de Lleó) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de San Isidoro de Lleó
Lleó Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolLlista de reis de Lleó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSança Gómez Modifica el valor a Wikidata
FillsOrdoni Ramírez Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç I de Lleó Modifica el valor a Wikidata  i Teresa Ansúrez Modifica el valor a Wikidata

Ramir III (961 - Astorga, 985) fou rei de Lleó (966-984).

Va néixer el 961, i està documentat per primera vegada el 27 de març de 967. Fill de Sanç I de Lleó i la seva esposa Teresa Ansúrez.[1] Va succeir al seu pare amb tan sols cinc anys quedant llavors la regència del regne de Lleó sota les mans de la seva tia, la monja Elvira de Lleó, i la seva pròpia mare, que a la mort del seu espòs també es retirà en un monestir. Gràcies a aquest fet Ramir III sempre comptà amb el suport del clergat lleonès.[2]

Es va casar vers 979 amb Sança, de la qual es desconeix la filiació, però que hom ha atribuït al comte Gómez Díaz de Carrión, segons la teoria de Pérez de Urbel.[1] D'aquest matrimoni nasqué l'infant Ordoni Ramírez, casat amb Cristina de Lleó, filla de Beremund II

Com a rei va ratificar el tractat de pau amb el califa de Còrdova al-Hàkam II i es va enfrontar contra les tropes normandes que havien envair les costes gallegues. El 976 amb l'arribada al poder del califa Hixem II va concloure el període de pau amb els musulmans, i les tropes musulmanes amb el visir Almansor al seu capdavant es van dedicar a devastar el nord de la península. Davant d'una possible invasió del nord, navarresos, castellans i lleonesos van unir-se per fer front a Almansor, però van ser derrotats a la batalla de Rueda (981).[3]

Va intentar instaurar una monarquia absolutista, cosa que va accentuar la tendència separatista del Regne de Castella i Galícia respecte al Regne de Lleó. Així mateix, unit a les constants derrotes davant els musulmans, va provocar que els nobles es revoltessin contra el rei, proclamant el seu cosí Beremund II de Lleó, fill bastard d'Ordoni III de Lleó.

Va morir a Destriana el 25 de juny de 985. Les seves restes van ser enterrades al monestir de San Miguel de Destriana.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Salazar y Acha, Jaime de. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia i Boletín Oficial del Estado, 2021, p. 70. 
  2. Torres Sevilla, Margarita. «Ramiro III de León» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 desembre 2023].
  3. «Ramir III de Lleó». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 desembre 2023].



Precedit per:
Sanç I
Rei de Lleó
966-984
Succeït per:
Beremund II