Vés al contingut

Victorine Meurent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVictorine Meurent

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1844 Modifica el valor a Wikidata
antic 6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1927 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Colombes (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadémie Julian Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, model d'art Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsÉtienne Leroy Modifica el valor a Wikidata

Victorine-Louise Meurent (també Meurant) (París, 18 de febrer de 1844Colombes, 17 de març de 1927) va ser una pintora francesa i també una model de pintors. Tot i que és més coneguda com la model favorita d'Édouard Manet, va posar per a altres pintors i també va ser una artista per dret propi que va exposar regularment al prestigiós Saló de París. El 1876 les seves pintures van ser seleccionades per a ser incloses en l'exposició a concurs del Saló, quan precisament l'obra de Manet no hi era.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Nascuda a París en una família d'artesans (el seu pare treballava en el bronze, mentre que la seva mare era capellera), Meurent va començar a fer de model als setze anys per guanyar-se la vida. I també tocava la guitarra als cafès que freqüentaven els intel·lectuals i artistes de Paris. Meurent també tocava el violí, va arribar a fer classes de tots dos instruments i va cantar en cafè-concerts.[4]

Model per a pintors

[modifica]

Es va iniciar com a model a l'estudi de Thomas Couture i potser va estudiar art.[5] Va modelar per primera vegada per a Manet el 1862, en concret per a la seva pintura La cantant de carrer.[6] Es destacava sobretot per la seva petita estatura, cosa que li va valer el sobrenom de «la crevette» (la gambeta) i pel seu cabell vermell, que es mostra molt brillant a l'aquarel·la de Manet Olympia, que s'exposa al Museu del Louvre.[7]

El nom de Meurent es manté per sempre associat a les obres mestres de Manet de 1863 El dinar campestre i Olympia, que inclouen retrats nus d'ella. Però també modelà per a Edgar Degas i el pintor belga Alfred Stevens, tots dos íntims amics de Manet. Es diu que la seva relació amb Stevens va ser particularment estreta.

Retrat, c. 1862

Manet va continuar utilitzant Meurent com a model fins a principis de la dècada de 1870, quan va començar a prendre classes d'art i es va sentir interessada per l'estil de pintura més acadèmica, al qual ell s'oposava. L'últim quadre de Manet en què Meurent apareix és Gare Sant-Lazare (que cal no confondre amb la pintura de Monet del mateix nom), pintat el 1873, el qual és sovint esmentat com The Railway (El Ferrocarril).[5]

Al llarg de la dècada de 1880 continuà modelant per a Norbert Goeneutte, un artista més conegut pels seus aiguaforts, i per a Toulouse-Lautrec, que va arribar a presentar-la com a «Olympia».[5]

Carrera com a pintora

[modifica]

El 1875 Meurent va començar a estudiar amb el retratista francès Étienne Leroy.[6] L'any següent, Meurent presentava per primer cop treballs propis al Saló de París, que van ser acceptats,[8] mentre que l'obra presentada per Manet va ser rebutjada pel jurat, aquell any. Bourgeoise de Nuremberg au XVIe siècle, l'entrada de Meurent a l'Académie des Pretendents-Arts de 1879, va ser penjada a la mateixa sala que l'entrada de Manet.[9] Obra de Meurent també va ser inclosa a les exposicions de 1885 i 1904. En total, Meurent va exposar al Saló sis vegades.[5]

Meurent va ser introduïda a la Société des Artistes Français el 1903, amb el suport de Charles Hermann-Leon i Tony Robert-Fleury, el fundador de la Société. Cap al 1906, Meurent havia marxat de París cap a Colombes, on visqué amb una dona anomenada Marie Dufour durant la resta de la seva vida. Meurent morí el 17 de març de 1927.[6]

Obra

[modifica]
Le jour des rameaux, c. 1880, Musée municipal d'Art et d'Histoire, Colombes

Es creia que tota la seva obra s'havia perdut, però se'n conserva un quadre, de Meurent, Le Jour des Rameaux o Palmell de diumenge, que va ser recuperada el 2004 i ara s'exposa al Museu de Colombes.

En l'obra d'Alfred Stevens

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Fané, Lourdes. «Victorine Meurent, la modelo enigmática.» (en castellà). Manifiesto de Arte, 23-03-2020. [Consulta: 8 febrer 2022].
  2. Abdala, Verónica. «¿Prostituta o artista influyente? Victorine Meurent, la enigmática modelo y musa de Edouard Manet» (en castellà), 01-11-2021. [Consulta: 8 febrer 2022].
  3. Main, V. R. «V R Main on the truth behind Manet's favourite model, Victorine Meurent» (en anglès). The Guardian, 02-10-2008. [Consulta: 8 febrer 2022].
  4. «Victorine Meurent: de musa de Manet a pintora impresionista». AZperiodistas.com. [Consulta: desembre 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Jimenez, Jill Berk. Dictionary of Artist's Models. Londres: Routledge, 2001, p. 372. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Summers, Claude J. The Queer Encyclopedia of the Visual Arts. Cleis Press, 2004. 
  7. Ross King, The Judgement of Paris, p.37
  8. Dictionnaire général des artistes de l'École française depuis l'origine des arts du dessin jusqu'à nos jours : architectes, peintres, sculpteurs, graveurs et lithographes. p.80 Gallica BnF
  9. Salon des artistes français 1879, no.2128; Gallica BnF

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]