Vés al contingut

Poesies (Safo de Lesbos)

De Viquitexts


ÍNDEX



Llibre Primer

Capítol I

Capítol II

Capítol III

Capítol IV

Capítol V

Capítol VI

LLIBRE PRIMER

[modifica]

CAPÍTOL I

[modifica]

Immortal Afrodita d'acolorit tron,

filla de Zeus, artificiosa, et suplico

que no sotmetis a infortunis ni dolors,

oh Sobirana, el meu cor.


I vine, com altres vegades

que vas abandonar la casa del teu pare

quan de lluny la meva veu senties,

tan bon punt la teva daurada

carrossa preparaves: et conduïen belles

àgils aus creuant la terra fosca,

batent fortament les seves ales enmig dels cels i de l'èter.


Immediatament arribaven. I tu, feliç, amb el

teu rostre immortal

somrient,

preguntaves amb quin sentiment ara sofria,

la causa perquè t'invocava,

què anhelava per sobretot

el meu embogit ser: "A qui desitges ara

que la meva persuasió atregui cap al teu

amor? Qui,

oh, Safo, et turmenta?


Faré que aviat et segueixi, si et fuig;

que si els teus regals rebutja, ell te'ls ofereixi,

i que immediatament t'estimi, si no estima,

encara que no ho desitgi".


Vine també ara per a deslliurar-me del pes

de les meves penes; tot quant satisfer

el meu ser anhela, compleix-lo: oh, la meva

aliada,

sé tu mateixa.


CAPÍTOL II

[modifica]

Em sembla que igual que igual als déus

aquell home és, que assegut

davant teu, al teu costat, la teva dolça

veu escolta


I el teu amorós riure. En canvi,

al meu pit el cor es nua.

Tot just et miro,

la veu no ve més a mi,


la llengua se'm inmobil·litza, un delicat

incendi corre sota la meva pell,

no veuen ja els meus ulls

i brunzeixen les meves oïdes,


la suor em cobreix, un tremolor

s'apodera de tot el meu cos i tan pàl·lida

com l'herba no gaire llunyana de la mort

em sembla estar...


Però tot ha de suportar-se si així és


CAPÍTOL III

[modifica]

Al voltant de la bella lluna

els astres oculten els seus brillants cossos,

quan més que tots il·lumina,

plena, sobre la terra fosca.