apoplexia

Català

Oriental:	central /ə.pu.pɫəkˈsi.ə/
	balear /ə.po.pɫəkˈsi.ə/, /ə.pu.pɫəkˈsi.ə/
Occidental:	/a.po.pɫekˈsi.a/

Rimes: -ia
Etimologia: Del llatí apŏplēxia, del grec antic ἀποπληξία ‎(apoplēxía), segle XV

apoplexia f. ‎(plural apoplexies)

Suspensió del funcionament normal del cervell, a causa del trencament d'un vas sanguini.

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.pɔˈpleːks.ɪ.a/
Etimologia: Del grec ἀποπληξία ‎(apoplēxía), derivat de ἀποπλήσσειν ‎(apoplḗssein, «mutilar donant cops»), format per ἀπo ‎(apo, «amb») i πλήσσειν ‎(plḗssein, «copejar»).

apoplexia f. ‎(genitiu apoplexiae)