Vés al contingut

escopir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əs.kuˈpi/
balear /əs.koˈpi/, /əs.kuˈpi/
Occidental:  nord-occidental /es.koˈpi/, /es.kuˈpi/
valencià /es.koˈpiɾ/, /es.kuˈpi/
Informal:  nord-occidental /as.koˈpi/, valencià /as.koˈpiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: escopí
  • Etimologia: Del llatí *exconspŭĕre, segle XII, de spuĕre ‎(«escopir»).

Verb

[modifica]

escopir intr., trans.

  1. Expulsar alguna cosa de la boca, especialment saliva.
    No escupis els pinyols a terra, porc!
  2. Per extensió i metafòricament, llançar amb força alguna cosa.
    La metralladora no parava d’escopir bales a tot allò que es movia.
  3. Per extensió i metafòricament, insultar, maleir, amenaçar o dir qualsevol altra cosa de forma agressiva o negativa.
    El borratxo escopia renecs cada cop que ensopegava contra el terra.
  4. En general, expulsar, en especial quan es refereix a líquids.
    La bomba escopia amb esma l'aigua de la sentina.
  5. Evitar que alguna cosa penetri en algun lloc, en especial referit a líquids.
    Aquest vernís no escup l'aigua tan bé com m'asseguraven.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: escupo, escup, escopim

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /eskuˈpi/

Verb

[modifica]

escopir

  1. escopir