instruït

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ins.tɾuˈit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Flexió del verb instruir, segle XV.

Adjectiu

instruït m. ‎(femení instruïda, plural masculí instruïts, plural femení instruïdes)

1. Format, amb instrucció en alguna disciplina.

Traduccions

instruït [1] (amb instrucció)

• Castellà: instruido ^(es) m.
• Llatí: doctus ^(la)

Verb

instruït

1. Participi masculí singular del verb instruir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·tru·ït (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot