sorrut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suˈrut/ⓘ
	balear /soˈrut/, /suˈrut/
Occidental:	/soˈrut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

sorrut m. ‎(femení sorruda, plural masculí sorruts, plural femení sorrudes)

1. Persona poc sociable i amb tendència a la negativitat.

   «Cada automòbil és una capsa tancada, / un món insòlit, una fortalesa, / i la gent que els habita és sorruda i esquerpa.» (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps)

Sinònims

• esquerp, seriós, tancat, taciturn

Traduccions

Traduccions

• Anglès: scowling ^(en)
• Castellà: ceñudo ^(es)
• Francès: renfrogné ^(fr)
• Italià: accigliato ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·rut (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB