contrastare

See also: contrastaré

Italian

Etymology

Borrowed from Late Latin contrāstāre (“to oppose”), derived from Classical Latin contrā (“against”) +‎ stō (“to stand”).

Pronunciation

• IPA^(key): /kon.traˈsta.re/
• Rhymes: -are
• Hyphenation: con‧tra‧stà‧re

Verb

contrastàre (first-person singular present contràsto, first-person singular past historic contrastài, past participle contrastàto, auxiliary avére)

1. (intransitive, archaic) to oppose, to impede, to hinder [with a ‘someone’]
2. (intransitive) to quarrel, to argue, to fight [with con ‘with someone’]
3. (intransitive, figurative) to disagree, to clash [with con ‘with someone’]
4. (intransitive) to fight [with con ‘with someone’]
5. (transitive) to oppose, to impede, to hinder

Conjugation

    Conjugation of contrastàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)

infinitive	contrastàre
auxiliary verb		avére	gerund		contrastàndo
present participle		contrastànte	past participle		contrastàto
person	singular			plural
	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	contràsto	contràsti	contràsta	contrastiàmo	contrastàte	contràstano
imperfect	contrastàvo	contrastàvi	contrastàva	contrastavàmo	contrastavàte	contrastàvano
past historic	contrastài	contrastàsti	contrastò	contrastàmmo	contrastàste	contrastàrono
future	contrasterò	contrasterài	contrasterà	contrasterémo	contrasteréte	contrasterànno
conditional	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	contrasterèi	contrasterésti	contrasterèbbe, contrasterébbe	contrasterémmo	contrasteréste	contrasterèbbero, contrasterébbero
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	contràsti	contràsti	contràsti	contrastiàmo	contrastiàte	contràstino
imperfect	contrastàssi	contrastàssi	contrastàsse	contrastàssimo	contrastàste	contrastàssero
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
		contràsta	contràsti	contrastiàmo	contrastàte	contràstino
negative imperative		non contrastàre	non contràsti	non contrastiàmo	non contrastàte	non contràstino

Including lesser-used forms:

    Conjugation of contrastàre (-are; regular or irregular) (See Appendix:Italian verbs)

infinitive	contrastàre
auxiliary verb		avére	gerund		contrastàndo
present participle		contrastànte	past participle		contrastàto
person	singular			plural
	first	second	third	first	second	third
indicative	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	contràsto, contrastò1,2	contràsti, contrastài2	contràsta, contrastà1,2	contrastiàmo	contrastàte	contràstano, contrastànno2
imperfect	contrastàvo	contrastàvi	contrastàva	contrastavàmo	contrastavàte	contrastàvano
past historic	contrastài, contrastétti2, contrastètti2,3	contrastàsti, contrastésti2	contrastò, contrastétte2, contrastètte2,3	contrastàmmo, contrastémmo2	contrastàste, contrastéste2	contrastàrono, contrastéttero2, contrastèttero2,3
future	contrasterò, contrastarò2	contrasterài, contrastarài2	contrasterà, contrastarà2	contrasterémo, contrastarémo2	contrasteréte, contrastaréte2	contrasterànno, contrastarànno2
conditional	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	contrasterèi, contrastarèi2	contrasterésti, contrastarésti2	contrasterèbbe, contrasterébbe, contrastarèbbe2, contrastarébbe2	contrasterémmo, contrastarémmo2	contrasteréste, contrastaréste2	contrasterèbbero, contrasterébbero, contrastarèbbero2, contrastarébbero2
subjunctive	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	contràsti, contrastìa2	contràsti, contrastìa2	contràsti, contrastìa2	contrastiàmo	contrastiàte	contràstino, contrastìano2
imperfect	contrastàssi, contrastéssi2	contrastàssi, contrastéssi2	contrastàsse, contrastésse2	contrastàssimo, contrastéssimo2	contrastàste, contrastéste2	contrastàssero, contrastéssero2
imperative	—	tu	Lei	noi	voi	Loro
		contràsta, contrastài2, contrastà'2	contràsti, contrastìa2	contrastiàmo	contrastàte	contràstino, contrastìano2
negative imperative		non contrastàre	non contràsti, non contrastìa2	non contrastiàmo	non contrastàte	non contràstino, non contrastìano2

¹With syntactic gemination after the verb.
²Archaic.
³Traditional.

Derived terms

Derived terms

• contrastabile
• contrastante
• contrastarsi
• contrastato
• contrastivo
• contrasto

Further reading

• contrastare in Treccani.it – Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana

Anagrams

• contrasterà

Romanian

Etymology

From contrasta +‎ -re.

Noun

contrastare f (plural contrastări)

1. contrasting

Declension

Declension of contrastare

	singular		plural
	indefinite articulation	definite articulation	indefinite articulation	definite articulation
nominative/accusative	(o) contrastare	contrastarea	(niște) contrastări	contrastările
genitive/dative	(unei) contrastări	contrastării	(unor) contrastări	contrastărilor
vocative	contrastare, contrastareo		contrastărilor

References

• contrastare in Academia Română, Micul dicționar academic, ediția a II-a, Bucharest: Univers Enciclopedic, 2010. →ISBN

Spanish

Verb

contrastare

1. first/third-person singular future subjunctive of contrastar